Que fer aquesta tardor a Mataro? Teatre i Dansa


Res millor que xafardejar aquest post per decidir quines seràn les actuacions de Teatre i Dansa que no et perdràs a Mataró aquesta tardor…

MR FURFULLO FERALLA

Can Gassol  6€

Setembre:  diumenge 25 a les 19h.

Magí Serra presenta el seu nou procés de creació, una peça que vol indagar sobre el perquè de les coses.

Per al ballarí, de vegades la resposta és ràpida i alliberadora, però d’altres no apareix, i això l’estanca. Contempla la vida plena de formes i essències, en dos plans, però reconeix que si mira massa a fora s’oblida de dins i s’aïlla.

Furufuflu és un viatge personal d’un moment en la vida de Magí Serra, del qual, tot i ser individual, vol trobar l’essència universal per tal de compartir-lo.

Mr. Furufuflu és un freak o un geni? La resposta queda a mans de l’espectador.

mr-furfullu-can-gassol-ohmataro

EL REY

Teatre Monumental  21€ platea / 17€ anfiteatre

Setembre:   divendres 30 a les 21h

Alberto San Juan dirigeix aquest espectacle de ficció protagonitzat per Luís Bermejo,Guillermo Toledo i el mateix San Juan.
Quin paper ha jugat la monarquia a l’Estat espanyol en els últims quaranta anys? Per acomplir quines finalitats? Quins són els objectius de la monarquia espanyola de cara a les pròximes dècades?

El rey és una ficció amb un personatge central que s’anomena Joan Carles I. Un home que, a l’epíleg de la seva vida, cau del cim al soterrani. Si més no, simbòlicament. Un home que, segons sembla, ja no serveix. Tot i que va fer molt de servei. Però, en què? A qui? Ficció també contra la ignorància. Amb la convicció que només qui coneix la pròpia realitat la pot canviar.

El rey és un projecte de Teatro del Barrio, grup que neix amb una voluntat obertament política: participar en el moviment ciutadà. Aquest teatre va néixer de la fam de realitat entesa com a susceptible de ser transformada. I aquesta és la voluntat de Teatro del Barrio: analitzen el seu entorn, el que no els agrada i el motiu pel qual volen canviar-ho. El teatre entès com un mitjà des d’on fer política; una assemblea permanent des d’on mirar el món.

DANSA D’AGOST

Teatre Monumental  24€ platea / 19€ anfiteatre

Octubre:   dissabte  8  a les 21h

Ferran Utzet dirigeix el text de Brian Friel que descriu amb tendresa i nostàlgia la vida de cinc germanes solteres d’entre trenta i quaranta anys que viuen juntes al petit poblet de Bally Beg, a la Irlanda de 1936.
De les cinc germanes Mundy, l’única que treballa fora de la casa familiar és la més gran, la Kate, que fa de mestra de l’escola de la parròquia. L’Agnes treballa des de casa cosint guants, i la Rose, que té una lleu disminució psíquica, l’ajuda. La Maggie i la Chris són mestresses de casa.
Les cinc són solteres, però la més petita, la Chris, té un fill de cinc anys, en Michael amb en Gerry Evans, un encantador rodamón. En Gerry mai s’ha ocupat del seu fill, i són la mare i les seves germanes les qui s’han encarregat d’educar-lo.
L’obra, dividida en dos actes, està ubicada al mes d’agost de 1936, i és el propi Michael qui s’encarrega d’explicar al públic, molts anys després, els records que conserva d’aquella època: el pare Jack, el germà gran, que s’havia passat la vida fent de missioner a l’Àfrica, havia hagut de tornar a Bally Beg per malaltia i s’estava a casa, explicant les seves increïbles experiències a Uganda. El Gerry, el seu pare, va anunciar que se n’aniria a Espanya a lluitar amb les Brigades Internacionals. Una ràdio Marconi va arribar a la llar i va fer embogir totes les germanes. Records, memòries d’un mes d’agost que va veure com l’harmonia de la llar de les germanes Mundy s’esfondrava.

IN MEMORIAM. LA QUINTA DEL BIBERÓ

Teatre Monumental  17€ platea / 14€ anfiteatre

Novembre:   dissabte  26  a les 21h

1938. Tenen 17 anys i els envien a primera línia de foc de la batalla que marcarà la Guerra Civil espanyola (1936-39). Els nois de La Kompanyia Lliure debuten recordant la lleva del biberó a partir del testimoni d’alguns supervivents. Un homenatge.

La batalla de l’Ebre fou la més decisiva de la guerra, perquè les tropes franquistes foren incapaces d’ocupar Madrid, que era el que volia Franco per obtenir el reconeixement internacional del seu règim.
L’Exèrcit Popular de la República a l’Aragó acabà desbandant (l’abril del 1938), que és el pitjor que li pot passar a una tropa regular perquè vol dir que els soldats, presos del pànic, corren amb l’objectiu de tornar-se’n cap a casa. I executen els qui volen barrar-los el pas.
Segons assenyalà Negrín no hi havia entre el Segre i Barcelona cap força militar lleial, per la qual cosa si els franquistes haguessin atacat des del cap de pont que tenien a Balaguer, haurien ocupat la capital catalana sense dificultat, i la guerra s’haguera acabat un any abans. Però Franco, en contra del parer dels seus generals, en lloc d’ocupar la resta de Catalunya, marxà des de Vinaròs, per on havia aïllat Catalunya de la resta del territori republicà, cap a València per allargar la guerra.
Aquesta digressió franquista permeté reorganitzar l’exèrcit de l’Ebre, format a partir de les unitats republicanes destrossades a l’Aragó. Per cobrir les nombroses baixes, s’ordenà la realització de noves lleves el 13 d’abril, entre elles la lleva del 1941, que seria formada pels qui haguessin d’anar a servir l’any 1941 quan tinguessin 21 anys, però les necessitats de la guerra els obligà a fer-la quan en tenien 17 o 18. A Federica Montseny s’atribueix la frase que eren tan joves que encara prenien el biberó. Envelliren els que tingueren la sort de sobreviure, però pagaren un elevat preu en vides, molts d’ells cregueren que combatien per la causa de la llibertat.

laquintadelbibero-cangassol-ohmataro

PULSO

Can Gassol

Novembre:  diumenge 27 a les 19h

Assaig obert d’una proposta que neix de la trobada de la companyia Atempo Circ amb el grup musical Marasma Zibra on tenen lloc múltiples disciplines de circ i creació. Pulso és un batec, una música que fa reaccionar els cossos, un espai de forces i un fràgil equilibri d’atracció i repulsió. Entre acrobàcies i girs extrems les imatges conviden a l’espectador a un viatge d’emocions i la reflexió sobre la condició humana.

pulso-cangassol-ohmataro

SOLITUDES

Teatre Monumental

Desembre:  dissabte 10 a les 21 h

Una història emotiva que parla de la soledat i de les solituds que ens brinda la companyia Kulunka Teatro després de l’èxit de l’espectacle André i Dorine.

Un viatge per universos quotidians que, combinant de forma magistral la gravetat i el somriure, commou, sorprèn i emociona.

Un ancià enviuda i la seva família se’n fa càrrec sense cobrir-lo afectivament com necessita, i acaba sortint al carrer per trobar com a companya de cartes una prostituta primerenca. Quan el fill descobreix la prostituta a casa es desencadenaran una sèrie de fets crucials a la vida d’aquests tres personatges. Una història senzilla però plena de metàfores i de reflexions al voltant de les relacions humanes, la necessitat d’afecte, la incomunicació i amb quina mesura els nostres prejudicis són capaços d’impossibilitar la felicitat d’altres persones i, per suposat, la nostra.

Kulunka Teatro va néixer a Euskadi l’any 2010 de la mà de Garbiñe Insausti i José Dault, uns joves però experimentats artistes d’extensa trajectròria teatral. La companyia neix de la inquietud dels seus integrants per a experimentar amb diferents llenguatges escènics. Tot això sense oblidar la idea de fer un teatre accessible per al públic. Un teatra vital, actual, compromès i connectat amb la realitat.

Aquí teniu l’enllaç de la seva pàgina web de KULUNKATEATRO per tal que xafardegeu de gust el que fan i un vídeo de l’obra.

BACK ÀBAC + LOOPAPOOL

Teatre Monumental

Desembre: dissabte 17 a les 19h.

Aquesta nova proposta sorgeix i dona continuïtat a dos espectacles anteriors dirigits a tots els públics, Origami i Flexelf que, amb un llenguatge abstracte i suggerent, apropaven la dansa i la interdisciplinarietat escènica contemporània a un públic més ampli.

La integració dels diferents elements i llenguatges artístics en peces escèniques és una de les característiques de l’escriptura coreogràfica d’Àngels Margarit. Un treball on dialoguen la dansa, els objectes, la música, el dibuix, la llum, el vídeo, l’animació… una fusió entre arts plàstiques, visuals i escèniques on l’espectacularitat pot recaure també sobre imatges senzilles.

back-abac-monumental-ohmataro

POLOS

Can gassol

Desembre: diumenge 18 a les 19h.

Es sol dir que els extrems s’atreuen; evidentment sempre i quan els extrems tinguin ganes d’apropar-se mútuament.

La companyia ES presenta un assaig obert de circ gestual que es pregunta què passa quan en una situació quotidiana es destapa la caixa de pandora i tot es converteix en un caos. Des d’aquest punt de partida s’inicia un viatge sense cap rumb definit.

polos-cangassol-ohmataro

Deixa el teu comentari